dimecres, 29 de juliol del 2009
Com diuen a l'article titulat "Intervención de la mano tetrapléjica, el papel del terapeuta ocupacional", es pot definir la pinça com:
Vindria a ser com una mena de "moviment involuntari" dels dits com a conseqüència del moviment del canell: quan es mou amunt (cap al dors) els dits s'ajunten, mentre que quan es fa el moviment en sentit conrari (cap al palmell) tendeixen a separar-se.
[...] la possibilitat de separar els dots polze i índex per a subjectar objectes petits.
Vindria a ser com una mena de "moviment involuntari" dels dits com a conseqüència del moviment del canell: quan es mou amunt (cap al dors) els dits s'ajunten, mentre que quan es fa el moviment en sentit conrari (cap al palmell) tendeixen a separar-se.
dimarts, 24 de febrer del 2009
A l'hospital Vall d'Hebron vaig tenir la sort de trobar-me amb en Mariano, un home que crec que gaudia una barbaritat de la seva feina: terapèuta ocupacional. I un de les coses que li encantava era fer gàdgets per facilitar les tasques quotidianes. En el meu cas, després del fracàs de l'escaleta per incorporar-me al llit, la va encertar amb dos estris molt interessants: el gua per fer peses i l'adaptador universal. En principi estava pensat per poder-hi encabir els coberts (fos cullera, forquilla o ganivet) i d'aquesta manera poder-los subjectar i fer més força amb ells per a punxar o tallar (tasca que encara tinc pendent).
El que més em venia de gust fer quan anava a veure'l era esciure "a mà o a màquina" (sí, sí. A màquina ... d'escriure). Per a teclejar, en Mariano havia dissenyat un artilugi fet de resina; una mena d'anella el·líptica per a introduïr 4 dels dits de la mà (tots menys el polze). Aquesta anella tenia un apèndix en un dels seus extrems que s'utilitzava per picar les tecles. Era un pél incòmode perqué en ser d'un material rígid, els frecs i molèsties eren constants. Així doncs, vam optar per donar-li una nova funcionalitat a l'adaptador universal.
Inicis
Per continuar amb la mateixa tècnica de tecleig, vam introduïr a l'adaptador un bolígraf deixant fora la part posterior, d'aquesta manera:
Així aconseguiem si fa no fa el mateix, però la mà ho agraia. El tacte del cuir és molt més agradable i evita qualsevol tipus de ferida. I això és molt d'agraïr a persones amb poca o nul·la sensibilitat a les mans.
Aprendiendo a escribir (I) [youtube.com]
Amb temps i pràctica, la velocitat escrivint va anar augmentant. Això generava un problema: el plàstic de la part del darrera del bolígraf rellisca força en impctar el teclat, i feia que hagués d'esborrar moltes vegades en cometre equivocacions. La solució, molt senzilla: substituir el bolígraf per un llapis amb goma. D'aquesta manera no relliscava tant i els impactes s'esmoteien una mica.
Aprendiendo a escribir (II) [youtube.com]
Abandonant l'adaptador
Al cap d'uns anys vaig adonar-me que per escriure a mà, el rotulador el poso entre els dits índex i cor. En començar a utilitzar bolígrafs en lloc de rotuladors, vaig veure que podia pressionar més sobre el paper i que la força que exercien els dits per aguantar el bolígraf (mitjançant l'efecte de pinça) podia ser suficient per teclejar directament amb la mà en lloc d'utilitzar l'adaptador. Després de proves i més proves vaig aconseguir-ho però, com es pot veure al video, el llapis és massa prim i se m'escapa. O sigui, que havia de trobar una alternativa queem permetés teclejar directament però sense haver-me d'aturar cada poc per posar el llapis a lloc.
Aprendiendo a escribir (III) [youtube.com]
Vaig coincidir llavors amb els amics portagomes (el mateix que un portamines, però que contenen goma en comptes de mines de llapis). És força més gruixut que un llapis convencional (cosa que fa que no rellisqui tant) i, més, permet utilitzar la part que fa desplaçar-se la goma com a topall, reduïnt així més encara el lliscament entre els dits en teclejar.
El que més em venia de gust fer quan anava a veure'l era esciure "a mà o a màquina" (sí, sí. A màquina ... d'escriure). Per a teclejar, en Mariano havia dissenyat un artilugi fet de resina; una mena d'anella el·líptica per a introduïr 4 dels dits de la mà (tots menys el polze). Aquesta anella tenia un apèndix en un dels seus extrems que s'utilitzava per picar les tecles. Era un pél incòmode perqué en ser d'un material rígid, els frecs i molèsties eren constants. Així doncs, vam optar per donar-li una nova funcionalitat a l'adaptador universal.
Inicis
Per continuar amb la mateixa tècnica de tecleig, vam introduïr a l'adaptador un bolígraf deixant fora la part posterior, d'aquesta manera:
Així aconseguiem si fa no fa el mateix, però la mà ho agraia. El tacte del cuir és molt més agradable i evita qualsevol tipus de ferida. I això és molt d'agraïr a persones amb poca o nul·la sensibilitat a les mans.
Aprendiendo a escribir (I) [youtube.com]
Amb temps i pràctica, la velocitat escrivint va anar augmentant. Això generava un problema: el plàstic de la part del darrera del bolígraf rellisca força en impctar el teclat, i feia que hagués d'esborrar moltes vegades en cometre equivocacions. La solució, molt senzilla: substituir el bolígraf per un llapis amb goma. D'aquesta manera no relliscava tant i els impactes s'esmoteien una mica.
Aprendiendo a escribir (II) [youtube.com]
Abandonant l'adaptador
Al cap d'uns anys vaig adonar-me que per escriure a mà, el rotulador el poso entre els dits índex i cor. En començar a utilitzar bolígrafs en lloc de rotuladors, vaig veure que podia pressionar més sobre el paper i que la força que exercien els dits per aguantar el bolígraf (mitjançant l'efecte de pinça) podia ser suficient per teclejar directament amb la mà en lloc d'utilitzar l'adaptador. Després de proves i més proves vaig aconseguir-ho però, com es pot veure al video, el llapis és massa prim i se m'escapa. O sigui, que havia de trobar una alternativa queem permetés teclejar directament però sense haver-me d'aturar cada poc per posar el llapis a lloc.
Aprendiendo a escribir (III) [youtube.com]
Vaig coincidir llavors amb els amics portagomes (el mateix que un portamines, però que contenen goma en comptes de mines de llapis). És força més gruixut que un llapis convencional (cosa que fa que no rellisqui tant) i, més, permet utilitzar la part que fa desplaçar-se la goma com a topall, reduïnt així més encara el lliscament entre els dits en teclejar.
dissabte, 14 de febrer del 2009
L' adaptador universal, com jo l'anomeno, no és més que una cinta de cuir d'uns 3cm d'ample x 25cm de llargària. Aquest cos principal té als seus extrems dos troços de velcro que permet el tancament de la cinta en sí mateixa formant una anella elíptica. A la seva part central té cosida una altra peça de cuir només per tres dels seus extrems, deixant un dels cantons lliure per a poder introduïr els diferents utensilis que l'adaptador ens permetrà usar.
en principi me'l van deixar per poder menjar, insertant els coberts al forat que queda entre les dues peces de cuir pel cantó que no està cosit. Però ens vam adonar que no era la única funcionalitat que se li podia donar. Aquest adaptador pot servir per realitzar activitats on haguem d'utilitzar instruments tan primets que no siguem capaços d'agafar pels nostres mitjans. Al meu cas, aquesta adaptador m'ha permés teclejar (introduïnt-hi un bolígraf o un llapis amb goma), escriure (amb un bolígraf), menjar (amb una forquilla o cullera), afeitar-me (amb una maquineta d'afaitar), raspatllar-me les dents (endevina amb què :P) ...
Les mides que he descrit són les de l'adaptador que utilitzo jo. Cadascú, evidentment, és lliure de cambiar-les per poder utilitzar els instruments que necessiti. Se m'acut, per exemple, que es podria dissenyar quelcom més ample per poder introduïr-hi un raspall pel cabell o una pinta.
en principi me'l van deixar per poder menjar, insertant els coberts al forat que queda entre les dues peces de cuir pel cantó que no està cosit. Però ens vam adonar que no era la única funcionalitat que se li podia donar. Aquest adaptador pot servir per realitzar activitats on haguem d'utilitzar instruments tan primets que no siguem capaços d'agafar pels nostres mitjans. Al meu cas, aquesta adaptador m'ha permés teclejar (introduïnt-hi un bolígraf o un llapis amb goma), escriure (amb un bolígraf), menjar (amb una forquilla o cullera), afeitar-me (amb una maquineta d'afaitar), raspatllar-me les dents (endevina amb què :P) ...
Les mides que he descrit són les de l'adaptador que utilitzo jo. Cadascú, evidentment, és lliure de cambiar-les per poder utilitzar els instruments que necessiti. Se m'acut, per exemple, que es podria dissenyar quelcom més ample per poder introduïr-hi un raspall pel cabell o una pinta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
